Vicenç Gasca

Vicenç Gasca és el President de la Fundació Barcelona Comerç, una entitat que lluita pels interessos generals dels comerciants de la ciutat. La Fundació vetlla per defensar el model comercial de Barcelona, característic arreu del món.

Quin és el paper de la Fundació Barcelona Comerç?

La Fundació és la unió dels disset eixos comercials de Barcelona i representa els interessos de la ciutat. És important que cada Eix tingui la seva associació per poder defensar les demandes concretes del seu territori però la Fundació és la unió de tots ells i té una importància i una força molt més gran de cara a les administracions. Des de Barcelona Comerç defensem aquells interessos que són transversals a tota la ciutat.

Per tant, lluita per un objectiu comú de tots els comerciants de la ciutat.

Sí. Aquest objectiu que perseguim és la defensa i promoció de l’estil comercial de Barcelona. Entre tots hem aconseguit un estil propi que volem que es mantingui. Barcelona té una multicentralitat en la que, en moltes ocasions els mercats són els pals de paller, i que aglutina un comerç important que va pivotant al voltant de la marca Barcelona. Dins la Fundació defensem els comerços dels diferents eixos que dónen sostenibilitat a la ciutat. La gent no s’ha de desplaçar per comprar sinó que molt a prop de casa seva pot adquirir el que necessiti i això ho defensem.

I aquest model de ciutat, està molt lluny d’aprovar una llibealització dels horaris?

Per nosaltres és un no rotund. És una negativa per defensar aquest estil i aquesta sostenibilitat. A més, hem de lluitar perquè no sigui només a Barcelona sinó que sigui arreu de Catalunya. Volem que en la declaració de les zones turístiques es vagi molt amb compte amb el que es fa i que no ens vulguem fer nosaltres mateixos trampes en solitari. Amb el cas del Maremagnum, per exemple, no hi ha hagut problemes, el que no es pot fer és declarar zones importants de Catalunya com a zones turístiques perquè aleshores s’obre la caixa de pandora.

Tots els associats dels 17 Eixos ho veuen així?

No tots però la majoria recolzen aquesta visió. El que voldríem és que des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat es vetlli perquè no hi hagi greuges comparatius. Hi ha sis dies a la setmana per anar a comprar, de dilluns a dissabte, i en aquestes hores no hi ha cap problema de desavastiment. Els turistes pernocten normalment dues nits a la ciutat, per tant, tenen temps per fer shopping els dissabtes i poden dedicar el diumenge a visitar museus, monuments o passejar ja que Barcelona té prou recursos per poder diversificar. No volem que per un dia es canviï el model de convivència que hi ha a la ciutat.

Seria insostenible.

Ni nosaltres ni la ciutat ens podem permetre tenir set dies a la setmana un ritme total de serveis, policia, bombers, transport… com si fos un dia normal. Volem preservar l’estil que tenim dins aquest model de ciutat.

Us encaixa la construcció de l’Eurovegas?

Tot el que sigui activitat comercial és bo. A curt termini oferiria llocs de treball que actualment són molt necessaris però el gran problema és que es converteixi en una espècie de resort del que no surtin els turistes. La por que ens fa és que sigui un espai on hi hagi unes preventes o avantatges que ningú més té i que tota l’activitat es generi en el recinte i no es traspassi a la resta de la ciutat, que és el que tots voldríem.

Barcelona no només manté el seu model sinó que es defensa prou bé davant la crisi.

Barcelona té els fonaments ben posats i quan una ciutat té les bases ben col·locades és més fàcil aguantar els cops. El comerç d’aquí està configurat per molta empresa familiar que està aguantant perquè és la seva manera de viure. Els comerciants que tanquen són les que no estan portades personalment sinó que es basen en els números i que quan no pinten bé, abaixen la persiana. El comerciant d’aquí és com el capità del vaixell que es queda embarrancat quan baixa la marea i no abandona l’embarcació sinó que espera a que torni a pujar per seguir navegant.

Quina és la previsió de futur per als comerciants?

Nosaltres som optimistes perquè la gran selecció ja s’ha fet. Ara ja no estem en crisi, estem en una nova situació. A partir d’aquí hem de tenir una nova estructura que ens permeti funcionar com ara estem.

Impulsar iniciatives com la pista de gel que es va posar al Nadal a Plaça Catalunya, ajuden?

Si, de fet l’any vinent es tornarà a repetir. És una iniciativa que va agradar molt tant als barcelonins com els turistes i que no va costar ni un cèntim a l’administració. Volem que els turistes que vinguin a Barcelona a participar en aquestes activitats també facin shopping. La tasca de la Fundació Barcelona Comerç és anar impulsant projectes perquè la ciutat tingui aquest to vital tant necessari perquè la gent ens vingui a visitar.

En quins altres projectes està treballant la Fundació?

Pel mes de juny estem organitzant la Moda al Carrer que són passarel·les en les que participen els comerços de quatre eixos i en les que mostren els seus articles. Després, a l’octubre es repetirà amb quatre eixos més. La moda que es veu sobre la passarel·la es pot comprar a cinc minuts d’on l’has vist. També estem donant suport a les mostres de comerç al carrer i fem els Indicadors de Comerç de Barcelona (ICOB) amb col·laboració amb ESADE per mesurar la temperatura comercial que té la ciutat.

S’ha frenat el procés de desertització del petit comerç?

El que ha passat és que el comerç s’ha agrupat en els eixos o entorns comercials. Els comerciants de zones no tant preferents han marxat cap aquests gran nuclis. La gent vol comprar a llocs on hi hagi diversitat de comerços on poder triar i comparar.

S’ha millorat en competitivitat.

Si. A més és molt important que hi hagi muscle comercial perquè si és així la gent ve i compra.

Hi ha una bona cohabitació amb els comerciants nouvinguts?

És complicat, hi ha comunitats més obertes que d’altres. Hi ha eixos que han fet un treball molt important, d’altres que intenten fer-lo i d’altres que tenen menys incidència. Des de la Fundació intentarem reforçar aquesta feina per aconseguir la màxima integració. Volem parlar amb els responsables dels diferents col·lectius, més que anar botiga per botiga, que és el que s’ha fet fins ara. També volem incorporar aquestes persones nouvingudes a la junta, sempre i quan es trobin les que siguin representatives dels seus sectors.

Alguns comerciants es queixen de l’estètica d’aquests establiments.

Els nous establiments estan agafant una altra imatge que ha de donar una mica de qualitat i canviar aquesta tendència que desmereixia les zones on estaven ubicats. Cada barri té la seva singularitat i unes característiques especials. Quan es comencen a fer clònics, amb l’aparició de gran marques, aquesta diferència d’estils desapareix. I això passa per exemple als centres comercials que vagis al que vagis sempre hi ha el mateix i el que et mou és que el tinguis a prop. Amb els nous comerços que estan apareixent tot això es perd perquè el comerciant nouvingut és una persona espavilada que sabrà com ha d’enfocar el seu negoci per tenir més atractiu.

Creu que hi ha equilibri entre les grans superfícies i el petit comerç a Barcelona?

Hi ha un fràgil equilibri, amb el perill de que es decanti amb noves autoritzacions de més metres quadrats per les grans superfícies. S’ha d’anar molt amb compte amb no trencar-lo. No es poden autoritzar més metres quadrats ni tampoc fer que el petit comerç obri els diumenges. La crisi econòmica també influeix en aquest equilibri i s’ha d’anar amb compte de no desestabilitzar-lo.

Carles Rabassa

HOSTAFRANCS

Josep Escofet, el president de l’Eix ha afirmat a Línia Sants que “el temps va acompanyar” i per tant “molta gent va sortir al carrer”. Escofet considera la Mostra “una jornada lúdica més que per vendre” i afegeix que “com el seu nom indica, és una mostra, una comunió perfecta entre el veïnat i els comerciants”.

Durant el dissabte els regidors tant del districte de Les Corts com de Sants-Montjuïc van assistir a l’acte que va comptar amb la “bona feina” de la Guàrdia Urbana.

En total a Barcelona no van funcionar un terç de les escoles bressol. En xifres absolutes, 31 de les 92 llars d’infants de la ciutat van afegir-se a la manifestació.

El professorat va passar part del matí penjant cartells arreu dels barris i finalment, uns 225 treballadors van reunir-se a la plaça de Sant Jaume. Allí van trobar-se amb un centenar de samarretes grogues, el símbol de les retallades en educació a les franges de 0 fins als 3 anys.

Durant els tres dies que s’allarguen les protestes hi han hagut diverses activitats i accions a mode de protesta.

Els qui vulguin gaudir d’un espai de silenci i concentració per preparar els exàmens finals, tenen tres punts al Districte per fer-ne ús.

Arreu de la ciutat són 23 les sales que es posaran a disposició dels joves. Segons el regidor d’Adolescència i Joventut, Raimond Blasi és “una de les prioritats de l’Ajuntament, i especialment de la regidoria, el fet de poder oferir més i millors serveis als estudiants de la ciutat”. Per Blasi la formació és “una eina indispensable pel futur dels joves”.

Les sales nocturnes d’estudi obriran des de demà i fins el 22 de juny des de 21h i fins la una de la matinada.

Les víctimes acostumaven a ser nois i noies joves, fins i tot menors d’edat, als quals sostreia diners, mòbils i objectes de valor.

La presumpte lladre es posava davant de les víctimes i els semanava que no cridessin l’atenció per tal de no aixecar cap sospita, en ocasions, exhibia una navalla. La finalitat era endur-se els objectes de valor de les víctimes, sovint els telèfons.

En aquest cas, cal destacar que l’autora dels fets donava l’oportunitat de recuperar la targeta SIM dels mòbils, si aquestes no oferien resistència, per tal que no perdessin els contactes de l’agenda.

El cos policial català va trobar a l’adreça de la detinguda objectes relacionats amb els diferents robatoris que se li imputen. La detinguda va passar a disposició judicial el dissabte passat i el jutge ha decretat el seu ingrés a presó.

Façana de l’Escola Lloret

Ara fa 65 anys que l’Escola Lloret del barri de Sants va fer la seva particular festa d’inauguració. Per tal de commemorar una data tan senyalada, enguany es duran a terme diverses activitats que a més de comptar amb la presència dels membres de l’escola també volen fer partíceps a tots els santsencs i santsenques.

Després de soprendre’ns amb un lipdub -un recorregut acompanyat de música- protagonitzat per alumnes i personal del centre arreu de l’escola i que ja han penjat a la seva pàgina web, avui inauguren una exposició a les Cotxeres de Sants. És tracta d’una mostra fotogràfica que reprodueix el pas del temps del centre educatiu.

A mé,s explica Montserrat Lloret, la directora de l’escola: “hem obert una llista pel 12 de maig als pares de l’escola que vulguin venir, ja que farem una ruta per la Sagrada Família per donar gràcies a tots els que ha pogut donar aquesta escola al barri”.

L’ESCOLA LLORET

Es va fundar l’any 1947. Montserrat Lloret explica que tant el seu pare com el seu oncle tenien el títol de mestre en els temps de la República i van decidir emancipar-se i fundar el centre.

Durant els inicis, l’escola comptava amb només dues aules on s’hi impartien classes de mecanografia, comptabilitat i repàs de conceptes de cultura general.

A mesura que el temps va anar passant, però, l’ampliació de l’espai va anar fent-se efectiva. Va cobrir els ja antics cursos d’EGB i a més va formalitzar la unió amb l’escola Joan Pelegrí. Actualment l’escola Lloret compta amb alumnes des dels quatre mesos d’edat fins als onze anys. Tot, segons Montserrat Lloret, gràcies a “65 anys de dia a dia i esforç a esforç”. A més, l’escola s’implica en la vida del barri, “la relació amb el districte és bona , participem al Firentitats, i ens impliquem amb qualsevol cosa que ens demanen, sempre fem seguiment de tot el que es fa a Santa”, afegeix.

“Els temps canvien, últimament estem en el temps de les retallades, l’Associació de Joves no s’ha pogut fer càrrec de totes les despeses”, afirma Pere García, president de l’entitat hostafranquina.

El gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Francesc Jiménez, explica que “no és que hagin tancat o renunciat al projecte, es que de moment el punt Òmnia s’ha quedat sense seu”.

NOVA SEU

L’Associació de Joves Gitanos de Catalunya també ha hagut d’abandonar la seu de l’entitat que es trobava al carrer del Forn, al barri d’Hostafrancs. El motiu per al qual han decidit abandonar el local ha estat segons l’entitat, el fet que la Generalitat els ha retirat la subvenció.

“Hi han hagut previsions que ens treien les subvencions i a la junta directiva vam decidir que seguiríem existint jurídicament i, quan canviïn una mica les coses, trobar una altra seu on oferir els serveis que teníem”, diu Pere García.

El que s’està fent ara és buscar una nova ubicació per l’entitat. Francesc Jiménez explica que “s’està buscant conjuntament amb les entitats una nova ubicació per aquest equipament del barri”.

Aquest estudi de l’Ajuntament que s’acaba de donar a conèixer exposa que de les 74.212 llars que hi h al Districte, 17.097 són unipersonals.

Segons l’informe, a la ciutat de Barcelona hi ha censades 1.615.985 persones i 657.278 llars. El nombre de llars unipersonals a la ciutat continua augmentant passant de 201.521 l’any 2010 a 202.856 l’any 2011, el que representa el 30,9% del total de llars.

De l’estudi es desprèn que el 62% (126.722) de les persones que viuen soles són dones, de les quals el 54% (68.363) tenen 65 anys o més. En total, el nombre de persones de 65 anys o més que viuen soles a Barcelona és de 87.5223, el 43% de les llars unipersonals.

L’estudi també mostra que només el 7% de les llars estan habitades per cinc o més persones.

Per primera vegada s’estanca el nombre de llars mixtes, és a dir, domicilis en els quals hi conviuen persones de nacionalitat espanyola i de nacionalitat estrangera. Si l’any 2010 n’hi havia 61.691, el que representava el 9,4% del total de llars de la ciutat, l’any 2011 aquesta xifra disminueix fins a les 60.919 llars, el que representa el 9,3% del total.

L’ Ajuntament desestima la creació del nou barri

El ple de l’Ajuntament ha aprovat una proposta per desestimar la creació del barri Blau@ictinea, entre el barri de la Marina de Port i el de la Marina de Prat Vermell. La proposta ha estat aprovada amb els vots a favor del PP i PSC i l’abstenció d’Unitat per Barcelona.

“És un projecte urbanístic a llarg termini que té la voluntat de transformar una part de la ciutat que està desconnectada, la façana marítima que passa per davant de la muntanya de Montjuïc”, explica Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc.

Segons diu, es tracta d’un projecte a 20 anys vista que implementaria un model de barri mixt, on es viu i es treballa, i que voldria “recuperar per la ciutat una zona que en aquests moments està ocupada per activitats del port de Barcelona”.

Aquest barri està projectat molt a prop dels barris de la Marina de Port i la Marina de Prat Vermell que segons el gerent serien els primers beneficiaris de la creació: “Seria una font de llocs de treball”, assegura.

Segons Albert Deusedes, conseller portaveu del PSC al Districte, aquesta ocupació es pot crear tirant endavant d’altres projectes més necessaris pels barris. “Aquests llocs de treball també es crearien fent les obres del metro de la Marina o impulsant el barri de la Marina del Prat Vermell”, ha afirmat Deusedes.

Per la seva banda, José Antonio Calleja, conseller portaveu del PP ha considerat que el projecte pot ser una bona pensada però que actualment hi ha altres iniciatives que han de passar-hi per davant: “La prioritat ara és habitatge protegit i equipament social allà on està ja projectat”.